CB CORNELLÀ DEL TERRI 59 vs FPCE BEGUR 8
Començament de temporada desastrós per part de les de casa.
No hi ha paraules per explicar la impotència que se sentia des de la banqueta, sabent que es podia fer MOLT MÉS en aquell partit, però els nervis no ho permetien. I ho dic bé: els nervis.
Tot va començar com un partit normal, amb ganes de treballar i de gunayar, però totes les jugadores, quan trepitgaven la pista, a part de no sentir-se gaire còmodes perquè relliscaven, es posaven molt i molt nervioses, amb molta por de fer-ho malament, petrificades totalment, fins i tot en els contraatacs, esperant que alguna jugadora ho solucionés tot...
Un cúmul de malestar a la pista va arribar a generar aquest resultat, i tot i intentar inspirar confiança a les jugadores des de la banqueta i canviar un i altre cop el sistema de joc per evitar que la nostra defensa sigui tan fluixa, els minuts passaven i cada cop la distància s'allargava.
No va ser fins l'últim quart, quan ja el marcador estava tancat, que les nostres es van revifar. Semblaven unes altres, un quart magnífic, passades magnífiques, contraatacs molt ben correguts i atacats, en estàtic, un joc impecable i una selecció de les jugades perfecta: tirs quan tocaven, entrades quan tocaven i, sobretot, la pilota rodava. Ja no es tractava de buscar a una sola jugadora que ho fes tot, ara totes confiaven en el que podien fer i ho feien. Això va generar una victòria amb diferència d'aquest últim quart tot i que ja no valia.
Aquest canvi d'actitut va fer que disfrutessin realment del que saben fer i també em vaig adonar que aquest any aquestes noies, quan perdin la por, ens donaran moltes alegries.
ÀNIMS NOIES!!! AIXÒ ÉS EL PRINCIPI!!! QUAN AGAFEM RITME, ENS ENSORTIREM!!! VOSALTRES MATEIXES VAU VEURE EL QUE SOU CAPACES DE FER QUAN JUGUEU TRANQUIL·LES!!!
Yasý #6, Clara #7(2p), Txell #10(0/2tll), Núria #11(3p,1/2tll), Mar #13(3p, 1/2tll), Carla #14, Aina #15, Anna #22, Júlia #23
Començament de temporada desastrós per part de les de casa.
No hi ha paraules per explicar la impotència que se sentia des de la banqueta, sabent que es podia fer MOLT MÉS en aquell partit, però els nervis no ho permetien. I ho dic bé: els nervis.
Tot va començar com un partit normal, amb ganes de treballar i de gunayar, però totes les jugadores, quan trepitgaven la pista, a part de no sentir-se gaire còmodes perquè relliscaven, es posaven molt i molt nervioses, amb molta por de fer-ho malament, petrificades totalment, fins i tot en els contraatacs, esperant que alguna jugadora ho solucionés tot...
Un cúmul de malestar a la pista va arribar a generar aquest resultat, i tot i intentar inspirar confiança a les jugadores des de la banqueta i canviar un i altre cop el sistema de joc per evitar que la nostra defensa sigui tan fluixa, els minuts passaven i cada cop la distància s'allargava.
No va ser fins l'últim quart, quan ja el marcador estava tancat, que les nostres es van revifar. Semblaven unes altres, un quart magnífic, passades magnífiques, contraatacs molt ben correguts i atacats, en estàtic, un joc impecable i una selecció de les jugades perfecta: tirs quan tocaven, entrades quan tocaven i, sobretot, la pilota rodava. Ja no es tractava de buscar a una sola jugadora que ho fes tot, ara totes confiaven en el que podien fer i ho feien. Això va generar una victòria amb diferència d'aquest últim quart tot i que ja no valia.
Aquest canvi d'actitut va fer que disfrutessin realment del que saben fer i també em vaig adonar que aquest any aquestes noies, quan perdin la por, ens donaran moltes alegries.
ÀNIMS NOIES!!! AIXÒ ÉS EL PRINCIPI!!! QUAN AGAFEM RITME, ENS ENSORTIREM!!! VOSALTRES MATEIXES VAU VEURE EL QUE SOU CAPACES DE FER QUAN JUGUEU TRANQUIL·LES!!!
Yasý #6, Clara #7(2p), Txell #10(0/2tll), Núria #11(3p,1/2tll), Mar #13(3p, 1/2tll), Carla #14, Aina #15, Anna #22, Júlia #23
No hay comentarios:
Publicar un comentario